Autor Text i Fotos: Jan Bnillo Puebla (@ocells.cat)
És habitual a les nostres contrades, però no per això deixa de ser espectacular, la seva envergadura (fins a 260 cm) fà que sigui un dels rapinyaires més grans de la península Ibérica, només superat pel voltor negre. És un excel-lent planejador, no te necessitat de moure gaire les ales per al seu desplaçament, basat sobretot en les corrents d’aire.
Viuen en grup en indrets solitaris, amb penya-segats on fa el niu i terrenys oberts on surt a buscar el menjar.
S’alimenta de cadàvers de mamífers en general, i degut al seu excepcional sentit de la vista, els detecta a molt llargues distàncies, fent que es puguin arribar a amuntegar al voltant d’un cadàver. Poden arribar a ingerir una gran quantitat d’aliments en poca estona, d’aquí que si en un moment donat haguessin de fugir de qualsevol perill, no podrien aixecar el vol, per això, un voltor serà capaç de regurgitar (expulsar) tot allò que ha menjat per alleugerir pes i podes escapar. També ho aprofitarà com a defensa, perquè la carn semi digerida és una substància podent que irrita els ulls.
Les seves principals amenaces són els humans, que els enverinen per a controlar-ne les colònies, les torres elèctriques i els residus tòxics.
